Mare vull ser esportista (ESGARRAPADA 3)

Total que deixava d’escriure i dibuixava laberints esquizofrènics. La tercera esgarrapada, però, va fracassar i les meves mans en comptes de dibuixar agafaven sang per escriure la reflexió sobre el que m’està passant:

Insubordinació.

Aquesta és una parodia en directe plena d’espectacle per a petites feres misericordioses. La meva vida és purament un teatre. En aquest teatre apareix un alcohòlic, un sant, un drogoaddicte, un policia, un lladre, una puta, una princesa, la mare, el pare, l’esperit sant, i la carnissera de sota casa. L’obra de teatre en sí té una durada aproximada de memòria. Quan ningú recordi el protagonista secundari s’haurà fos en el no res i donarà vida a un altre secundari en una obra de teatre real. Amb el seu públic i el seu teló que ell mateix pujarà i baixarà en cada actuació. Un guió escrit per un ideòleg que es deixa emportar, com el filòsof que es follava els menors dient que els il•lustrava. O el psicòleg que plorava a plena consulta. O la gata que bordava i el gos que menjava patates braves.

Què m’està passant?

El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...

(Continuarà)

Propaganda o Agenda:

Esgarrapada 2

Perdent el temps... Insultant les belles arts...

Manifestacions pictòriques… (Mare mai he volgut ser pintor, ni se’m dona bé, però d’alguna manera he hagut de perdre el temps aquests últims dies)

Algú que funciona per dèries i motivacions no és constant amb les coses… Escriure un bloc diari? Sí, però només quan el cos demana als dits que toquin el piano. Un teclat de sentiments, entre els quals sempre es troba l’amor i la ràbia. Sempre de manera separada, ja que quan s’uneixen són mortals. Porto temps sense ser un músic mediocre que forma melodies per la xarxa. Us preguntareu per què? O simplement ja haureu abandonat la paciència de connectar-vos a un bloc buit. Però el teclat havia desaparegut i a les mans sortien puntes de colors que demanaven esgarrapar llibretes.
Tranquils hi ha esgarrapades per donar i per vendre, moltes no tenen mèrit, cap té nom. Ja que no sou capaços de decidir-vos ni per donar-me un nom. Dos vots no faran que em digui Guillem. Creieu que sereu capaços de decidir en moments més importants que aquest?

Per cada esgarrapada que ofereixi vull un nom a comentaris. Perquè tot i que un nom només sigui quelcom per posar a les necrològiques necessito saber més de mi mateix.



ESGARRAPADA 1: Petites desgracies pictòriques


Firmat: encara no tinc nom


Esgarrapades musicals: Com no... Esgarrapada és el 1r disc de Mazoni. D'ells "No tinc temps":



Intentaré proposar concerts abans de que aquests succeixin així que en comptes de dir que divendres 7 de novembre hi ha guillamino al forat del pany us deixo un flayer que no estigui caducat: