Mare vull ser esportista (ESGARRAPADA 3)

Total que deixava d’escriure i dibuixava laberints esquizofrènics. La tercera esgarrapada, però, va fracassar i les meves mans en comptes de dibuixar agafaven sang per escriure la reflexió sobre el que m’està passant:

Insubordinació.

Aquesta és una parodia en directe plena d’espectacle per a petites feres misericordioses. La meva vida és purament un teatre. En aquest teatre apareix un alcohòlic, un sant, un drogoaddicte, un policia, un lladre, una puta, una princesa, la mare, el pare, l’esperit sant, i la carnissera de sota casa. L’obra de teatre en sí té una durada aproximada de memòria. Quan ningú recordi el protagonista secundari s’haurà fos en el no res i donarà vida a un altre secundari en una obra de teatre real. Amb el seu públic i el seu teló que ell mateix pujarà i baixarà en cada actuació. Un guió escrit per un ideòleg que es deixa emportar, com el filòsof que es follava els menors dient que els il•lustrava. O el psicòleg que plorava a plena consulta. O la gata que bordava i el gos que menjava patates braves.

Què m’està passant?

El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...

(Continuarà)

Propaganda o Agenda: