No vull ser megalòman narcisista (2)

Fa dies que no escric... No vull donar plaers artístics al notes del narrador. Algú que per escriure de ell mateix m’utilitza a mi. Un pobre desesperat que intenta trobar respostes. Ara busco respostes a la definició de megalòman narcisista que em va adjudicar aquell psicòleg de pamflet. Crec que el meu cas té relació amb el cas del comediant nord americà Andy Kaufam una persona que adquireix molts rols i personatges ficticis en tota una vida. Cadascú el coneix a la seva manera i el públic de la seva vida l’arriba a odiar, estimar i arriba a sentir llàstima per ell. Ho aconsegueix i aquest és el seu gran paper. La seva vida és la d’un actor que confonen amb un boig, un humorista, un masclista, un heroi, però sempre és un actor. Us recomano una pel•lícula basada amb la seva vida “Man on the moon”. Protagonitzada per Jim Carrey del director Milos Forman. Una brillant pel•lícula que podeu veure online aquí mateix:



(El servidor no et deixa veure el video sencer soluciona el rpoblema aqui o espera 120 minuts quan aquest t'ho digui: veient el video amb dues parts)

Escriuré més sovint si m’ho permeten les meves reflexions pictòriques amb les quals plasmo aquests dies de silenci. Un silenci que serveix per adonar-me de que potser sempre he tingut un nom, però ningú m’ha cridat mai.

Vull ser la hora que hem guanyat i malgastat aquest dissabte, I AVIAT VOLDRÉ SER UNA CASTANYA....