jueves, 9 de octubre de 2008

Mare no (vull ser casteller (3)), vull ser cinèfil (1):

He anat a un assaig, sí, però no he començat amb els verds ni tant sols amb els xicots, tampoc amb els falcons. He assajat amb els pastorets i en el moment del ball m’ha tocat pujar a sobre i tinc un esquinç al peu. Així que ni provar-ho això dels castells. Caure és perillós.

Total estant esquinçat m’he passat la tarda mirant una pel•lícula una vegada rere l’altre i us la ofereixo per vosaltres. L’han eliminat de les pàgines de cinema online, però us regalo els 10 increïbles minuts amb els quals comença la pelicula. És com escoltar una poesia:



Queda inaugurada una secció setmanal sobre cinema amb les meves dèries de voler ser tot un cinèfil.

Comencem amb la pel•lícula

Eternal Sunshine of the Spotless Mind
Duració: 108 minuts
Director Michel Gondry
Guió Charlie Kaufman (Historia: Charlie Kaufman, Michel Gondry, Pierre Bismuth)
Música Jon Brion
Fotografia Ellen Kuras
Actors Jim Carrey, Kate Winslet, Kirsten Dunst, Mark Ruffalo, Elijah Wood, Tom Wilkinson, Thomas Jay Ryan, Gerry Robert Byrne, Jane Adams, David Cross, Ryan Whitney
Productora Focus Features
Web Oficial http://www.eternalsunshine.com/

Gènere i crítica: 2004: Oscar: Millor guió original / Comèdia. Drama. Amor, Desamor i per què no ciència ficció. / SINOPSIS: Joel queda bocabadat i espantat al saber que la seva novia Clementine l’ha eliminat a ell de la seva memòria. Una fantàstica pel•lícula amb la qual pots plorar i riure al mateix temps. T’obliga a reflexionar sobre aquell espai on guardem tot allò que és important per a nosaltres. La memòria una joguina per manipular l’esser humà. I si no t’acabo de convèncer escolta simplement la banda sonora i cauràs atrapat.