Mare vull ser poeta (1)

Desprès de l’última entrada no crec que m’acceptin al club dels poetes morts. Vaig comparar la poesia amb 10 minuts d’una pel•lícula. Una descripció bastant absurda per algú que encara no s’ha posat mai a la pell d’un poeta. Vull ser poeta, però no crec que això sigui una cosa que pugui decidir suposo que hauré d’agafar un bolígraf i provar si la poesia cau sola. Però abans de fer aquest exercici m’he anat escolaritzant una mica amb el tema de la poesia. I us vull oferir poetes i poesies que a mi em fan trontollar, un pot trontollar d’emoció o simplement pel fet de no entendre res. Les coses que no entenem ens agraden. És com una pel•lícula de David Lynch que et creus que es bona perquè ho diuen els entesos, però en realitat per tu no és res més que una historia sense sentit. Llavors es quan ets sents inferior intel•ligentment i et tires al cinema comercial. Et masturbes veient una pel•lícula del Brad Pitt i vas a dormir plàcidament tranquil.

Avera si em trieu sexe d’una vegada i a poder ser un lloc decent on viure. Perquè això no és vida. Voltar pel món intentant ser algú quan ni tant sols tens un nom. Només una mena de bloc antidepressiu on algú que ni tant sols sóc jo escriu les seves dèries passades sempre per la fregidora.

Res anem al que anàvem si es que anàvem a algun lloc. Us parlava de poesia aprofitant la kinzena poètica de Vilafranca:




El primer poeta del qual us vull parlar ha vingut a altres kinzenes. És un poeta poc conegut. Bàsicament perquè els coneguts per la majoria son morts. La poesia actual duu per nom reggaeton.

El poeta és Joan Vinuesa. El seu últim llibre és “Alè per a un drac” i el poema en si no té títol i diu així:

Jo era un que ha sigut fins ara.
Jo era aquell que ha escrit això.
Jo sóc com un que sé que sap
Que l’era i l’ara són un mateix
Del sóc i el fer,
On ja mai se sap si el jo
De l’ara era, és o què.
Jo era coses quan vaig ser
I sóc on era quan les eres
Eren somnis del seran.
Jo era i sóc i si les coses
Vénen, van o vindran
Haurien de valer tant
Com quan sent com són
Mai se sap fins quan


Durant unes setmanes tractarem el mateix poeta.