lunes, 6 de octubre de 2008

1- Mare vull ser casteller (especial concurs de castells 2008) (1-dilluns)

Això de tenir narrador propi m’omple d’esperança i ja començo a creure’m blocaire. Però la mare haurà d’esperar perquè ser blocaire no és cosa de dies sinó d’anys. Un bon blocaire no menja crispetes davant l’ordinador deixant greixos al teclat . O si? Tant se val.

Avui començo una llarga llista d’oficis i ocupacions perquè fins que no ho hagi provat tot no sabré mai que vull ser de gran. He començat a provar això de blocaire i omple, però no és remunerat, la mare diu que aquests els hauria de treure de la llista, però avui ha canviat de parer quan li he dit: “mare vull ser casteller”. Una llàgrima a lliscat del seu ull fins gairebé poder-se-la llepar. Què per què l’eufòria de ser casteller? Diumenge vaig anar al concurs de castells de Tarragona que es fa cada dos anys per Santa Tecla. I vaig començar a apreciar els castells no com a penedesenc ni tant sols com a català sinó com una manera d’entendre la vida. M’explicaré... No paro de donar voltes al món dels castells... Avui he començat un curs de fotografia de 6 hores setmanals. Una classe interessant, però el meu cap estava en un altre instant. Pensava en el precís moment en que l’anxaneta alça el braç i és proclamada la victòria.

Per si no us ho creieu:




Continuarà.........