martes, 2 de diciembre de 2008

Mare vull ser esportista (2), Mare vull ser dependenta (1), (esgarrapada 4)

El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...

(Continuarà)

CONTINUACIÓ:

Una altra vegada ocupat.
Una altra vegada el bloc abandonat.
Sí, es que ara tinc feina! Sóc esportista!

Però no un esportista qualsevol que corre, salta o persegueix una pilota. Jo sóc un especialista. Ara que treballo en una botiga d’esport sé la diferencia entres unes bambes de futbol convencional i unes de futbol sala. Em dona la sensació de que fins i tot entenc la “cutressa” del les bambes de basquet. Així que he aconseguit ser d’alguna manera o altre esportista i el psicòleg estarà content. Sí perquè estic baixant pes de tanta escala amunt i avall. Una botiga esportiva de 3 plantes sense ascensor ni escales mecàniques per força et converteix amb esportista.

(Continuarà...)

ESGARRAPADA 4:

Albert Pla La diferencia 2008

Nova esgarrapada elaborada escoltant el nou disc d’Albert Pla.



Aquesta esgarrapada és escrita... Es que un cantautor de Valladolid amb el qual varem coincidir al curs de gralla. M’ha demanat que li fes una lletra tipus Albert Pla... Com si fos quelcom senzill... Bé sense proposar-m’ho i escoltant el seu nou dics va aparèixer un esbós de lletra còmica i de lloança i homenatge a Albert Pla.



Angustias

El del bar ya no me fía,
ya ni el perro en mi confía,
2 o 3 o 6 cervezas,
Ay me duele la cabeza.
Y el casero va y me hecha
Sino hay siembra no hay cosecha…

Es Soledad quien me acompaña
Y Dolores quien me salva
Rosa solo me repara,
Paz conmigo ya no canta…

Hago cola al Mercadona
Pa comer algo de sobras
Y me encuentro en un cajero
Ay todo lleno de agujeros.
Dos chavales me atropellan
Au! fue mi onomatopeya…

Es Soledad quien me acompaña
Y Dolores quien me salva
Rosa solo me repara,
Paz conmigo ya no canta…

Caritas me da cobijo
con Angustias yo me fijo
y nunca mas duermo solito
ay que bien y calentito
empecé a buscar trabajo
pero solo encontré atajos.

Es Angustias quien me acompaña
Y Angustias quien me salva,
Angustias a mi me repara,
Y Angustias conmigo canta…

El calvo de la once me sonrió
Entonces unos millones a mi me tocó
Y con techo llegó la cama
Ay Angustias como me ama
Como me coge y como me abraza
Hasta quedarse muy embarazada.

Es Angustias quien me acompaña
Y Angustias quien me salva,
Angustias a mi me repara,
Y Angustias conmigo canta…

9 meses ya pasaron
2500 fueron pal saco
Y llegó, el bonito Salvador…

2 comentarios:

Jordi Via dijo...

BON NADAL MACO!!!!
BONES FESTES I BON ANY 2009!!!
ESCRIU, ESCRIU...

BlogMaster dijo...

has escrit massa poc en aquest blog com per rendir-te, i sé que no hauràs deixat d'escriure