Manifestacions pictòriques… (Mare mai he volgut ser pintor, ni se’m dona bé, però d’alguna manera he hagut de perdre el temps aquests últims dies)

Algú que funciona per dèries i motivacions no és constant amb les coses… Escriure un bloc diari? Sí, però només quan el cos demana als dits que toquin el piano. Un teclat de sentiments, entre els quals sempre es troba l’amor i la ràbia. Sempre de manera separada, ja que quan s’uneixen són mortals. Porto temps sense ser un músic mediocre que forma melodies per la xarxa. Us preguntareu per què? O simplement ja haureu abandonat la paciència de connectar-vos a un bloc buit. Però el teclat havia desaparegut i a les mans sortien puntes de colors que demanaven esgarrapar llibretes.
Tranquils hi ha esgarrapades per donar i per vendre, moltes no tenen mèrit, cap té nom. Ja que no sou capaços de decidir-vos ni per donar-me un nom. Dos vots no faran que em digui Guillem. Creieu que sereu capaços de decidir en moments més importants que aquest?

Per cada esgarrapada que ofereixi vull un nom a comentaris. Perquè tot i que un nom només sigui quelcom per posar a les necrològiques necessito saber més de mi mateix.



ESGARRAPADA 1: Petites desgracies pictòriques


Firmat: encara no tinc nom


Esgarrapades musicals: Com no... Esgarrapada és el 1r disc de Mazoni. D'ells "No tinc temps":



Intentaré proposar concerts abans de que aquests succeixin així que en comptes de dir que divendres 7 de novembre hi ha guillamino al forat del pany us deixo un flayer que no estigui caducat: